Les indemnitzacions per acomiadament, accident i divorci quedaran exemptes d’IRPF sense necessitat que les fixi un jutge

Els jutges ja no hauran de fixar les indemnitzacions que cobren els particulars per un acomiadament, accident o per l’anualitat d’aliments després d’un divorci perquè quedin exemptes a l’IRPF.

La Llei d’Eficiència de la Justícia, que va entrar en vigor el 3 d’abril, ja permet que es puguin determinar aquestes indemnitzacions fora de la via judicial i, tot i així, els beneficiaris no hagin de pagar impostos per percebre-les. Fins ara, les persones que cobraven una indemnització per accident o una anualitat per aliments només estaven exemptes de tributar-les si s’establien per decisió judicial. En el cas de la indemnització per acomiadament, no es pagava l’impost (sempre que no superés els 180.000 euros) si el cessament era improcedent (no un pacte entre empresa i treballador), cosa que havia de dictaminar un jutge.

La nova llei, amb l’objectiu de reduir la càrrega de feina dels tribunals, permet que aquestes compensacions quedin exemptes fiscalment sense necessitat que hi intervingui un jutge.

Els experts del Registre d’Economistes Assessors Fiscals-Consell General d’Economistes (REAF-CGE) aclareixen que, a partir d’ara, en el cas de la indemnització que paguen les asseguradores per danys físics o psíquics, si la companyia concedeix la prestació dins dels paràmetres del codi de circulació, serà suficient perquè no tributi.

Així mateix, en el cas de les indemnitzacions per acomiadament, la norma estableix que no s’entendrà que un acomiadament és acordat quan sigui el Servei de Mediació, Arbitratge i Conciliació (SMAC) o qualsevol altra autoritat administrativa qui fixi la quantia.

Finalment, en els casos de separació o divorci en què un cònjuge ha de pagar una anualitat per aliments, n’hi haurà prou amb acudir a un notari públic o a un Lletrat de l’Administració de Justícia (LAJ) perquè siguin aquests qui determinin la quantia, assegurant que els fills no hauran de fer front a l’IRPF per les quantitats que perceben.

Al marge d’aquestes tres indemnitzacions, la nova llei, amb l’objectiu d’evitar el col·lapse als tribunals, obliga les parts enfrontades en qüestions de l’àmbit civil o mercantil, encara que siguin assumptes transfronterers, a intentar una negociació fora dels jutjats abans d’interposar una demanda. La norma encunya el concepte d’“abús del servei públic de Justícia” per definir la interposició directa d’una demanda sense intent de negociació previ.

Les parts podran arribar a un acord per qualsevol mitjà adequat de solució de controvèrsia, terme que ja es coneix per les seves sigles MASC. Aquests mitjans poden ser la mediació, la conciliació, comptar amb l’opinió d’un tercer neutral o la realització d’una oferta vinculant confidencial a l’altra part del conflicte.

Si no s’aconsegueix una resolució, aleshores sí que els protagonistes podran acudir als tribunals. Perquè la demanda sigui admesa, també s’haurà d’adjuntar l’acreditació que s’ha intentat abans arribar a un pacte per la via extrajudicial. Aquest justificant podrà ser un document expedit pel tercer neutral o un escrit signat per ambdues parts que indiqui que es va fer una sol·licitud per negociar. Si una de les parts es nega o dificulta la conciliació, podria assumir les costes, encara que guanyi.

Noticia extreta de la web; eleconomista.es