L'empleat pot rectificar la seva dimissió fins a l'últim dia del termini de preavís

L'empleat pot rectificar la seva dimissió fins a l'últim dia del termini de preavís

La justícia dóna una segona oportunitat als treballadors que es penedeixin de la decisió de renunciar al seu lloc de treball. Així, segons estableix una recent sentència d'un Jutjat del Social de Toledo, l'empleat té fins a l'últim dia del període legal de preavís per rectificar la seva dimissió.

La resolució declara improcedent l'acomiadament d'una treballadora que va reconsiderar la seva renúncia i així ho va comunicar a l'empresa abans que concloguessin els 15 dies de preavís. D'aquesta manera, la companyia, que en primera instància es va negar a admetre la rectificació i va donar per extingit el contracte de treball, haurà de readmetre l'empleada o pagar-li una indemnització.

La treballadora, una auxiliar administrativa, havia comunicat a l'empresa la seva intenció de causar baixa voluntària mitjançant carta, manifestant que es faria efectiva en 15 dies. No obstant això, tres dies abans que finalitzés el termini, va notificar la seva voluntat de mantenir-se al seu lloc de treball a través de correu electrònic, burofax i telegrama.

Tot i això, l'empresari no va tenir en compte el canvi de parer de la treballadora i li va comunicar el seu acomiadament i un certificat en què constava la seva "baixa voluntària". La dona va demandar a la companyia, sol·licitant que es declarés la improcedència de l'acomiadament i es tingués en compte que s'havia retractat a temps de la seva dimissió.

Vàlid i eficaç

El jutjat determina que el penediment en ferm de la treballadora, comunicat de forma fefaent, és vàlid i eficaç davant l'empresari. I aquest haurà d'acceptar sempre que no li suposi un perjudici, tal com succeeix en el cas, ja que encara no havia contractat al seu substitut.

Segons raona la sentència, resulta determinant que, en el moment en què es produeix el retracte de la treballadora encara no s'havia extingit la relació laboral. A més, afegeix que igual que es permet a l'empresari reconsiderar la seva decisió de dur a terme un acomiadament, s'ha d'atorgar el mateix dret al treballador, de manera que la negativa empresarial a admetre-la implica un acomiadament improcedent. Per a la seva validesa, la revocació s'ha de comunicar fefaentment a l'ocupador, de manera que no quedi cap dubte sobre el caràcter definitiu de la nova decisió.

La jurisprudència ha anat modulant el seu criteri respecte d'aquestes situacions, fins a reconèixer que la dimissió del treballador és revocable mentre es mantingui viva la relació laboral i l'empresa no hagi cobert el lloc.

La doctrina inicial, segons la qual una vegada que el treballador dimiteix no cap penediment excepte acceptació empresarial, ha anat matisant. Al principi, la justícia rebutjava la validesa del penediment unilateral de l'empleat al considerar-se que es tractava d'una declaració de voluntat de caràcter receptiu.

Les raons que han impulsat aquest canvi són, entre altres, la necessària similitud amb l'aval de la decisió de l'empresari de retractar-se de l'acomiadament a un treballador; és a dir, si l'empresari pot reconsiderar-ho, el treballador també. Segons la justícia, l'eficàcia real de la dimissió només es produeix una vegada conclòs el termini del preavís, període que s'estableix per llei en benefici de les dues parts. A més, subratlla, aquesta és la solució més coherent amb el principi de conservació del lloc de treball.

Font: https://cincodias.elpais.com